La superilla del Poblenou és un espai que aplega nou illes, que limiten amb els carrers de Tànger, Badajoz, Pallars i Llacuna. Aquestes quatre vies aglutinen ara tot el transport públic i el trànsit de ciutadans que va de punta a punta de la ciutat. A l’interior de la superilla només hi poden circular bicicletes i vehicles privats que no vagin a més de 10 km/h. El propòsit d’aquesta prova pilot és pacificar el trànsit de la zona i donar preferència al vianant, a més d’afavorir la sostenibilitat.
La Superilla del Poblenou
Aquesta no és la primera superilla de la ciutat de Barcelona: ja n’hi ha una al barri de Gràcia i una altra al Portal de l’Àngel. Tot i la ferma oposició dels veïns quan es va aprovar el pla, deu anys més tard l’opinió de la majoria sobre les superilles és favorable. Però, tal i com diu Jordi Campins, president de la Plataforma d’Afectats per la Superilla, en aquelles zones hi havia un problema de densitat en el trànsit i el Poblenou, en canvi, és una zona molt pacífica.
La superilla del Poblenou és la primera de moltes que es proposar fer el govern d’Ada Colau. De fet, el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), aprovat per l’antic govern de Xavier Trias, dibuixa un nou model de ciutat amb 503 superilles, i que està previst pel 2018. Els següents barris en instaurar una superilla seran l’Eixample i un altre cop Sant Martí. Malgrat l’alcaldessa Colau ha fet propi el projecte, l’autor de els superilles és Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.
Els veïns, molestos
La prova pilot de la superilla del Poblenou ha aixecat molta polseguera entre els veïns i els ciutadans que hi treballen.
Salvador Clarós, president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, explica que la superilla suposa un canvi absolut en l’aprofitament de l’espai públic. Es veu que l’associació ha rebut queixes de diversa índole. D’una banda, per qüestions concretes que són conseqüència d’un gran projecte en període de prova. D’altra banda, per qüestions de fons. Una de les més habituals és l’increment del trànsit del carrer de Tànger. A això s’hi afegeix el fet de que un dels carrils de circulació de Tànger està reservat a les quatre línies d’autobús que hi circulen.
Els veïns també es queixen de que, arran de la superilla, aquesta zona s’ha convertit en un espai molt poc habitat, on gairebé no hi ha botigues. Una de les veïnes de la zona es queixa de que es tracta d’una illa on únicament hi ha empreses i que estaria molt bé si hi haguessin infants jugant, però que pràcticament no n’hi ha cap. Jordi Campins afegeix que “Es tracta d’una illa, sí, però deserta”.
Un altre obstacle és que el canvi dels sentits de la circulació i la impossibilitat de travessar la superilla en línia recta complica molt l’accés als veïns. Una veïna manifesta que “És molt complicat arribar a casa meva amb cotxe”.
A més a més, els veïns també es queixen de que les parades d’autobús són lluny, cosa que perjudica significativament a la gent d’avançada edat; que la circulació amb vehicle privat és molt difícil; que els repartidors no hi tenen accés; i que no se sap del cert què se’n farà de l’espai alliberat. No obstant això, també hi ha gent que avala la superilla i que considera que es podrà gaudir més de l’espai públic i que això repercutirà en una millor qualitat de vida.
Tant la Plataforma d’Afectats per la Superilla com l’Associació de Veïns convenen que la implantació de la superilla ha estat sobtat i que no se n’ha informat correctament als veïns de la zona. En una carta, l’Associació del Poblenou explica un seguit de mancances de la superilla: d’una banda, es queixen de que no s’ha produït un procés de participació ciutadana entre els veïns i entitats del barri; i d’altra banda, es queixen de la falta de transparència en les millores en l’accessibilitat al transport públic.
L’Ajuntament, forçat a reconfigurar la superilla
Una setmana després de la inauguració de la superilla, el consistori va reconèixer defectes en la seva implantació i es va veure obligat a la seva reconfiguració, ateses les nombroses queixes presentades pels veïns. Així les coses, Janet Sanz, Tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat es va comprometre a estudiar quines mesures s’haurien de prendre perquè generin menys perjudicis als ciutadans.
Veure més información sobre La superilla del Poblenou a la premsa:
Vilaweb.cat => Veins contra la Superilla »
Ara.cat => La configuració actual de la Superilla »
